L'argó va ser aïllat per primera vegada per Henry Cavendish el 1785, encara que no el va reconèixer com un element nou; No va ser fins al 1894 que John William Strutt (Lord Rayleigh) i el químic escocès William Ramsay van confirmar experimentalment que l'argó era realment un element diferent. Seguint un suggeriment de Sir Madan, el president de l'Associació Britànica per a l'Avenç de la Ciència, van anomenar el nou gas "Argó" (derivat de la paraula grega que significa "inactiu" o "mandrós") i li van assignar el símbol químic Ar. La substància descoberta en aquell moment era, en realitat, una barreja d'argó i altres gasos inerts; tanmateix, com que l'argó constitueix la majoria aclaparadora dels gasos inerts presents a l'atmosfera, es va identificar i caracteritzar com l'element representatiu d'aquest grup.
Per separat, el 1882, HF Newall i WN Hartley, mentre observaven els espectres òptics de l'aire en dos experiments independents, van detectar línies espectrals que no podien ser explicades per cap element conegut; tanmateix, no es van adonar en aquell moment que aquestes línies significaven la presència d'argó. Ramsay va eliminar posteriorment totes les restes de nitrogen de la mostra d'argó que havia extret de l'aire. Mitjançant l'anàlisi espectroscòpica, va identificar un nou conjunt de línies espectrals vermelles i verdes, confirmant així l'existència d'un nou element.
